Les 8:15 del matí em llevo com un dia normal, tercer dia de l'any, acabem de preparar les motxilles per arrancar amb el cotxe a les 9. Esperem l'arribada de l'Enric, Xavi, Aniol i Eva, a les 9 sortim del poble direcció al Montseny on ens espera apriori una jornada familiar, però que es converteix en un d'aquells dies que deixaran emprenta en el nostre currículum muntanyenc degut a la poca familiaritat de la situació amb la que ens acabarem troban.
De camí parada obligatoria a Bràfim, subministrament de líquid per al cos i després ja si autopista cap amunt. Sortida a Sant Celoni, deixem autopista i busquem la carretera direcció Santa Fe del Montseny buscant un lloc on poder esmorzar, als pocs km trobem un lloc amb taules i solet, però la presència d'un vehicle de la guàrdia autonòmica inquieta a alguns i decidim continuar carretera amunt. Els budells semblen una orquestra de tambors, però després de quasi bé mitja hora després, el pare decideix parar a esmorzar al costat de la carretera en un petit mur amb unes vistes impresionants. S'observa des de la costa selvatana amb Lloret de Mar i Blanes fins a la ciutat de Barcelona i la plana del Vallès, la visibilitat és prou bona ja que són les 11 i poc d'un dia d'hivern on les boirines del Vallès ja s'han trencat o ho estant fent. Esmorzem uns entrepans, alguns s'hidraten i tots cap al cotxe direcció el pàrquing del coll de Sesferreres, al vessant nord de les Agudes, l'objectiu d'avui.
A les 12:30 aproximadament arribem al parquing, baixem del cotxe ens posem les botes, agafem les motxilles i cap amunt. Ens dirigim a la cresta dels castellets, apriori aresta factible amb alguna grimpada que ens deixarà al capdamunt del cim de les Agudes. Pugem aproximadament 45 minuts, arribem al collet d'accés als castellets esbufegant una mica, continuem camí amunt i als 10 minuts l'Enric i l'Eva decideixen girar cua, ja som 4 (dues parelles pare-fill), ens endinsem a l'aresta a través d'una petita tartera anem pujant pel fil de l'aresta a través d'unes marques grogues que ens marquen el camí. Al cap d'una estona veiem ja l'imponent cim de les Agudes des de la vessant nord, on ens trobem nosaltres amb una muralla rocallosa, objectiu al que ens haurem d'enfrontar. Un cop al peu de la muralla rocallosa ens posem els arnesos, treiem les cordes i el pare tira amunt, després l'Aniol i el Xavi pugen i per últim jo. Anem seguint així tota l'aresta ja que cal anar assegurat. L'aresta és llarga, ja són les dues i poc del migdia el Sol ja comença a perdre la seva potència calorífica i el progrés per l'aresta es fa lent, les cordes s'enreden nombroses vegades, però tot i així a les quatre de la tarda arribem al cim de les Agudes(1705m). Les vistes són impressionants en totes les direccions, al nord el Pirineu amb la Cerdanya, Andorra, Cadí, Port del Compte, Puigmal, Bastiments, Canigó, muntanyes prepirinenques( Serra d'Ensija, Collsacabra, Catllaràs, Lluçanès; cap a l'est la costa gironina, la ciutat de Girona, el Montnegre i Corredor, la costa del Maresme, Turó de l'Home; a l'oest la plana de Vic, cingles de Tavertet, Montserrat, la Mola el Matagalls; i al sud la depressió del Vallès, Collserola i Barcelona. Fotografia de rigor, alguna mandarina, barreta energètica i cap avall al coll que ens portarà de retorn al cotxe seguint el GR direcció Sant Marçal.
Arribem al coll, orgullosos de ser on som després de l'aresta dels Castellets, comencem a baixar entre la neu que hi ha, seguim en direcció sud-oest, pensem que anem bé, però el camí no gira en cap moment direcció nord-oest que és on tenim el cotxe; seguim baixant en direcció incorrecta pensant que ja girarà més endavant però no, no girem mai. Al cap d'una hora els nervis comencen a inquietar-nos, són les 17:15 de la tarda, s'apropa la posta de Sol i el temor a que se'ns faci de nit ens preocupa exceptuant al petit, l'Aniol que amb sis anys no pot valorar la situació com nosaltres tres. Trec el mòbil de la motxilla però no hi ha cobertura, moment de discrepància... què fem??? El Xavi i el pare diuen de continuar per on anavem, jo proposo tornar enrere fins al coll i anar al Turó de l'Home on allí tindriem cobertura per trucar a l'Enric. 2 contra 1, per tant seguim avall, jo amb el mòvil a la butxaca observant per quan hi hagi cobertura, ara el camí no perd alçada i flanquegem pel vessant sud, el pare desapareix uns metres endavant i de sobte sentim un crit: Salvaaats!! El Xavi i jo ens preguntem que ha passat, que hi ha??? Davant les preguntes ens diu que ha trobat dos nois que diuen que en 5 minuts trobarem el GR que puja al Turó de l'Home en uns 30 minuts aproximadament. Arribem al GR, miro el mòvil novament i ja tenim cobertura, truco a l'Enric li dic que pugi amb el cotxe al pàrquing del Turó de l'Home i que hi arribarem en 30 minuts. Comencem ja a tranquilitzar-nos tots plegats, però el camí és llarg i el desnivell que ens queda per recórrer també, ens trobem a uns nois que queden sorpresos al veure que pugem i ens diuen que en 30 minuts llargs serem a dalt. Passen els minuts i ja quasi de nit arribem al capdamunt de la carretera d'accés al Turó de l'Home, de camí nombroses trucades de l'Enric dient que ell ja era al pàrquing però no podiem parlar gaire perquè no hi havia gaire cobertura. Ja a tots quatre a la carretera, no sabem si anar amunt o avall perquè desconeixem on es troba el pàrquing, el pare va amunt mentre jo truco a l'Enric per a que em doni una referència però no ens aclarim gaire, jo ja li he dit que estem a la carretera, tot això amb un aire gèlid, a més ja era fosc ens abriguem l'Aniol i jo una mica més. El pare diu que amunt la carretera hi ha gel i que difícilment l'Enric hi haurà passat, per tant anem carretera avall, encara estem nerviosos perquè no sabem on està el pàrquing si molt lluny o molt a prop, finalment al cap d'uns deu minuts veiem una petita llum al fons són l'Enric i l'Eva!!!! Per fiiii arribem!! Ara si que si salvats!!!!! Pugem al cotxe el termòmetre marca 2ºC i ja iniciem el camí de retorn cap a casa, això si menjant unes galetes de xocolata i bebent aigua, perquè tots ho necessitavem.
Primera aventura de l'any!!!! Orgullosos i molt si, per sort les coses van anar bé! Millor no pensar mai, que hagués passat si....
Som persones i estem segurs d'aconseguir la felicitat, que busquem? Potser viure?
Bon any i bones aventures per aquest 2013!! :D
Arribem a Prades a -1ºC, però el paissatge és un altre tot emblanquinat i la il·lusió per pujar al cim es manté intacte. Abans de sortir del cotxe mirem el mapa, primerament voliem fer una excursió circular, però veient la situació ens desdiem de la proposta i decidim pujar pel GR.
